i na fent

Doncs el temps passa i aqui es deixa entreveure de tant en quant algun raig de sol que t'obliga a parar aquest temps, girar-te i aprofitar cada bocí de calor i llum. El cos m'està passant factura, l'esport li senta bé però demana el seu temps d'adaptació, avui al despertar-me quasi no podia caminar. Fa una mica de riure. Catxis...
I ja començo a sentir que puc relaxar-me i sentar-me a dibuixar, tocar la guitarra, escriure lliurement, disfrutant de disfrutar disfrutant cada disfrutació disfrutada que disfruta a la seguent. Si, fa una mica de riure.
S'està coent una obra de teatre, un projecte que li falta un bri de temps per establir l'estructura bàsica per a dedicar-hi moltes hores i tot el que pugui. L'obra de teatre es diu ART, de Yasmina Reza. Curiosament la vaig veure ara fa més de 5 anys a Buenos Aires, amb Ricardo Darín com a Marc, el personatge que probablement representi, més modestament, no fotem. Un xic de riure.
Una abraçada

Les fotos d'aqui es fan esperar, així que us mostro aquesta del viatge.
Bé, la noticia bona és que ahir vaig acabar tota la feina de la UB. He treballat infinit aquests dies, massa i tot. Ahir no m'ho creia, encara ho estic assumint mica a mica i disfrutant del temps lliure. La noticia dolenta no existeix. Ahir, justament, amb el curs que faig: phisical education and sports from the swedish perspective, varem anar a un llac que està a 20 minuts de Malmö a patinar. El llac estava congelat, de 6 a 10 cm. Si fa 3 cm ja pots patinar, i si en fa 12 soporta el pes d'un cotxe. Varem recorrer tot el llac, 9 kilòmetres. És una experiència increíble, estàs patinant al mig del llac i vas augmentant la velocitat, i et sents molt lliure. Anècdota, hi havia un peixot gros congelat que veies borrós a través del gel. Ningú va caure, vaja, ningú va caure trencant el gel. El professor té molta experiència i el paio ha caigut unes 10 vegades dins el gel!! tela, anàvem preparats amb 2 mena de punxons penjats al coll per si quèiem i així punxant el gel poder impulsar-nos cap a la superfície. Ep! estàn passant Ace Ventura per la tele. En fi, ja explicaré més coses i més sovint ara que sóc lliure. LLiure!!!!! uooo

arribat

bé, doncs estic al sofà del segon pis de la residencia on residiré. Si.
Porto dos nits a Malmö.
La coordinadora es va cagar en mi perquè no tenia lloc on viure. Li vaig dir que era una forma més exitant de viatjar desde el meu punt de vista, i que sabia que tindria sort. Tothom en té.
No va ser tant emocionant però... quasi que vaig tenir massa sort.
A la primera conversa que vaig tenir, sense voler-ho ni demanar-ho ja em van oferir lloc a una habitació a la residencia Celcius. La Lynne, australiana amb 6 fills està estudiant infermeria i està a la residència tb així que porto 2 dies dormint a la seva habitació a un matàlas al terra, avui tb però demà.... ha donat la casualitat que he anat a conèixer la única persona que deixarà una de les residències que hi han per aqui i ja us podeu imaginar per a qui serà el lloc. Genial
Ahir em vai quedar palplantat! TU!!!!! Que tenim un supermercat al costat molt econòmic!! Molt!!! Hi ha moltes coses més econòmiques que aqui, entre elles la carn!! ( no de pollastre). L'alchol, efectivament és caríssim... Potser per això són tan sèrios. Nooo!!
Encara no conec masses suecs però molts australians, gent de Suïssa, València, Sevilla, Polònia, Alemanya i tota la pesca tu.
Estic fent els treballs per la UB. Molta feina.
Avui he vist el sol per primera vegada. Quasi que no cal acostumars-hi, està bé, no fa massa fred.
A la furgo li faré un monument.
No m'enrollo més.
Una abraçada.

au revoir & hey

Hey és hola en suec i és una de les 4 paraules que sé... ja anirem progressant.
Bé doncs, estem a Hamburg, avui per primer cop passarem la nit a un hostal.
Ja falta poc per arribar al destí.
Mecagondene si ens n'han passat de coses, ja. La fantàstica Aurora, ens va acollir al pis del seu xicot, a Zurich, i entre cantarelles, fotos i riures vam poder gastar bé el temps.
Una aturada ben sorprenent ha estat Heildelberg, una ciutat alemanya, tirant cap al sud, que els yankis van decidir de no bombardejar de lo bonica que era. Sense cap mena de dubte. Una ciutat amb molta història però jove i fresca a la vegada, amb molts estudiants i gent molt oberta. De fet, anàvem a dormir a la furgoneta però ens vàrem topar amb una tal Blanca, de mare de Burgos i amb família a Manacor com el Tomeu!, que ens va oferir un lloc a la seva habitació de la residència d'estudiants on viu. Fabulós tu.
Dies i dies de paisatges blancs. Molts cafès, tès, sopes.
Ah si! Ahir vaig recuperar el tocar al carrer. Feia temps que no ho feia. Amb ampli i micro. Heildelberg. La gent va reaccionar molt bé, ja en tenia ganes i energia a tope.
Apa doncs, estic mig cansat i potser canso de llegir.
Així doncs, només dir que vaig llegir què s'ha de fer per fer riure a Déu:
- Dir-li els teus plans.
Això ho diuen els Irlandesos.
Fins ara
Vidi

Res, que començo el blog desde la casa de la Judith, i el Christian, amics del Tomeu, que viuen amb una altre Christian, Peruà, a Lausanne, Suïssa, al sud, a 40 minuts al nord de Ginebra. Portem 3 dies de viatge. Avui hem deixat la Glòria a l'estació de Ginebra, i agafava el tren a les 7:52. La Marta hauria d'estar amb nosaltres però s'ha posat malaltona i no ha pogut venir. Ha estat una mala jugada això, molt inoportuna. En fi... Marta, des d'aqui molts ànims i t'espero a Suècia. I a d'altres que segur que vindreu, també.
Fins ara tot ha anat molt bé. La furgo aguanta de meravella. Riem molt, vivim molt el present. Ginebra va ser un conjunt d'emocions de records, i de gent que feia anys que no veia. Tothom molt hospitalari. A la furgo hi hem dormit un dia, a Lyon. Ja us ho explico un dia, té molta gràcia!! Jajaja
Aniré escribint coses i intentaré no fer-me massa pesat, ja escriuré els rollos més rollos al diari de viatge! Només dir que avui, amb el Tomeu hem conduït un cotxe de jardiner, hem cuinat i menjat en una cuina de professors de la universitat de Lausane, i hem fet un concert enmig del menjador. Bogeries un munt. Una abraçada, o com diuen a les terres del Tomeu i la Marta, una aferrada.